Entrada 3: Imatges Digitals

Molts estudis afirmen que la clau de la bellesa és la simetria. Aquests estudis es fan per analitzar que atrau les persones, a la Universitat de Texas en Austin a mitjans dels anys 90 es va realitzar un estudi en el qual mostraven a nadons d’ entre tres i sis mesos, fotografies de diversos rostres. Els petits van passar més estona observant els rostres més simètrics. Deixo un enllaç força interessant que explica els diferents estudis que s’han fet sobre que la bellesa hi és a la simetria.

http://www.lahuelladigital.com/la-clave-de-la-belleza-esta-en-la-simetria/

Per comprovar si tot això es cert vaig utilitzar el meu rostre i vaig fer la meva part dreta amb la meva part dreta i de la mateixa manera amb la meva  part esquerra, us adjunto una fotografia en la qual és pot veure que jo sóc poc simètrica.

El photoshp no és una eina que puguin utilitzar els infants a educació infantil però si que hi han programes similars adaptats a ells, com per exemple el Tux Paint, que és una eina molt útil que dona molt de joc, ja que,  es poden crear personatges amb elements de la vida quotidiana a partir d'un tema en concret com per exemple eines que utilitzaria un professor o un cuiner. Es el moment de deixar volar la creativitat i la imaginació dels infants. Aqui us deixo dos exemples perque pugueu fer-vos una idea.

Professor

Cuiner

Això són exemples d'aprendre elements de la vida quotidiana, relacionar aquests elements amb les professions, potenciar la imaginació i la creativitat, descobrir noves eines i nou vocabulari informàtic, etc. A més, es una manera de fer-ho de manera divertida on els infants gaudeixin de l'aprenentatge.

Una altra forma de treballar les imatges digitals a educació infantil és que els mestres facin contes amb el Movie Maker. Si volem treballar els valors amb els infants, amb aquesta eina podem crear un conte perquè ens permet posar imatges i donar moviment a aquestes. 

Per acabar, és interessant donar importància a les TIC a educació infantil, ja que, permeten oferir als infants moltes possibilitats d'aprendre de manera divertida a més de potenciar i desenvolupar capacitats. Encara que, s'ha d'anar en compte amb l'utilització perque poden si s'abusa d'elles poden arribar a ser molt perjudicials.

Entrada 2: icones i senyals

En educació infantil és important treballar les icones i senyals perquè els nens i nenes aprenen a interpretar i trobar sentit a aquest tipus d’imatges. A més a més, el contacte amb icones i senyals potencia l’educació vial, és necessari que entenguin que els senyals que trobem al carrer estan donant una informació d’advertència d’alguna cosa.

Però com podem treballar unes icones o senyals amb infants? Per la gent no té sentit perquè acostumem a relacionar als infants amb il·lustracions o dibuixos amb una elaboració diferent, però no hem d’oblidar que l’imaginació i la creativitat són trets que els nens i nenes poden desenvolupar amb més facilitat des  que són petits. Per aconseguir que els infants entenguin aquestes icones i senyals podem utilitzar recursos com per exemple els contes. Un exemple de conte seria aquest.

Posem un text amb una imatge de manera que els infants entenen el conte deixant volar l’imaginació lliurement mitjançant una imatge clara i amb un missatge concís. Poden haver-hi molts contes que utilitzin aquest recurs, en aquest en concret no hi ha una imatge que substitueixi el text.

La prohibició d’utilitzar icones informàtiques en aquesta activitat em sembla bé perquè també hem de conèixer altres eines que també són útils per a treballar amb infants. A més, no sempre s’ha de fer servir el mateix material, hem d’anar variant perquè els alumnes s’avorreixen i hem de conèixer altres recursos.

Després de la realització del conte vam haver de valorar la feina dels companys, així també observàvem altres opcions i  comparàvem amb el nostre i també ens ajuda a agafar  idees.

El fet de valorar, per un costat és una feina fàcil perquè són contes senzills i els ítems eren adequats per fer una valoració entre companys. Eren generals i englobaven força tot el que comporta el conte. Per un altre costat, en l’àmbit pedagògic no podem fer una valoració correcta i aquesta l’hauria de realitzar un mestre.

Entrada 1: l'autoretrat

L’objectiu d’un bon mestre és poder tenir a l’abast recursos útils que ens puguin ajudar en totes les àrees curriculars. A la xarxa podem trobar moltíssims recursos que ens ajudaran en el nostre dia a dia, però també podem extreure’ls i crear nosaltres mateixos o combinar-los amb programes d’ordinador.

L’activitat de l’autoretrat compleix l’objectiu de poder realitzar-lo a les aules d’infantil i primària, depenent de la dificultat del programa que fem servir. Un autoretrat dóna la possibilitat als infants d’identificar-se a ells mateixos i ser conscients de com són els seus ulls, les orelles, el cabell, la boca, …

L’activitat consisteix a fer un autoretrat de nosaltres mateixos amb un full i un llapis i amb el programa de l’ordinador, paint.

 

Una vegada ens dibuixem com nosaltres creiem que som, ja podem començar a utilitzar les eines i els programes de la xarxa. Els programes que vam utilitzar potser alguns són una mica complexos per l’etapa d’infantil, encara que, per primària poden ser molt útils. Un cop acabats els dos retrats a mà i a ordinador ja podem agafar personatges que ens agradin afegint les nostres característiques físiques. Com per exemple així.

Una vegada que tots tinguin els seus personatges fets observem i reconeixem els que han fet els altres. És una activitat de la qual es pot treure molt de profit, ja que, a més de passar-s’ho genial, és una eina molt útil d’aprenentatge significatiu.

Emparellar fotos i autoretrats de professionals és una manera de potenciar l’observació a través de la imaginació i la creativitat. El fet de fixar la mirada en la boca, els ulls, les orelles si s’assemblen o si no, si fan algun gest amb alguna de les parts, si tenen el cabell d’un color o d’un altre. Tot això fa que els alumnes relacionin trets facials, fomenta l’ interacció, la capacitat de reconèixer a un mateix, als altres, al nostre entorn, etc.

Les tres activitats es poden aplicar tant a infantil com a primària, però a infantil s’hauria de fer una petita adaptació. Si les classes dels infants no tenen res  digital, podem anar a una aula que tingui ordinadors, fer la proposta i després imprimir-ho tot i, per parelles haver de relacionar les imatges amb fotos dels companys, encara que el cost seria més gran perquè s’hauria d’imprimir. En el cas de tenir tauletes a les aules es pot realitzar tota l’activitat dins de l’aula d’infantil. A primària passaria el mateix.

He trobat aquesta web que explica com són els dibuixos dels infants i crec que també es un bon recurs que ens pot ser útil a les futures mestres.

Enllaç sobre dibuixos

Entrada 0: el disseny

El disseny del meu blog va començar fa aproximadament 4 anys quan vaig començar el grau superior d’educació infantil.

Primerament parlaré dels colors que vaig escollir per al meu blog, que són el color rosa per al fons, ja que és un color relaxant que convida a ser amables, profunds i generosos. Aquest color és una barreja del vermell, que és un color càlid, i del blanc, que és un color fred, el rosa porta les propietats més bones de tots dos colors. El blanc i el vermell són dos colors oposats però el rosa és el punt intermedi, per una banda el vermell és la passió, l'energia, el coratge i per una altra banda, el blanc és l'ordre, la puresa i l’ innocència. Tot això fa del rosa un color amb energia però sense agitament i amb coratge però innocent.

El color que he agafat de fons del text va ser el blanc, ja que, és un color que combina amb el rosa i a més a més, si li poses qualsevol tipus de lletra o color d'aquesta es llegeix molt bé.

El color de la lletra és blau perquè és un color que destaca amb el rosa i el blanc i també és un color que transmet calma, honestedat i profunditat.

Seguidament, faré èmfasi en els títols, ja que aquí és on posem el que considerem important sobre el que anem a parlar, per aquest motiu m'agrada que sigui gran per veure bé el que vull transmetre en aquell text. La lletra que he utilitzat és de les més comunes una lletra llegible i típica. L’interlinea’t, és espaiós, ja que, si no s'ajuntarien les paraules i costaria de llegir.

Per acabar, explicaré la plantilla, la vaig agafar d'ocells apropant-se a fulles perquè aquests són portadors de bones notícies, a més a més transmeten llibertat, pau i harmonia quan estan en contacte amb la natura.

LAS CAPITANAS

Escola les heures 

Aquest vídeo és un projecte que hem fet com si fóssim una escola i volguéssim ensenyar com funciona aquesta a les famílies.

A mi aquest tipus de treballs m'agraden molt perquè es treballa en equip i aprens molt dels altres. A més a més també t'ho passes bé perquè et fa vergonya i rius a l'hora de gravar. 

Encara que ha sigut un treball que quan es va plantejar em va fer molta il·lusió, considero que hem tingut molt poc temps per fer-ho. També ho vam tenir tot una mica en contra perquè el dia que vam poder quedar va ploure i com tampoc vam fer nosaltres el grup ens vam trobar en què cadascuna vivíem a llocs molt diferents i molt lluny de les nostres cases. Era com un impossible poder quedar i ja no vam poder fer tot el que havíem plantejat. 

Respecte al vídeo crec que no ha quedat gens malament per tots els inconvenients que ens van sorgir. El que personalment no m'ha agradat és la visibilitat i el so, considero que són elements fonamentals per gaudir veient un vídeo encara que sigui avorrit.

Per acabar m'agradaria dir que encara que no haguéssim escollit nosaltres el nostre grup, m'han tocat unes companyes amb un pensament pel que fa al vídeo bastant igual al meu, crec que totes ens hem organitzat força bé i hem treballat per tal que quedes el millor possible.

ALFABETITZACIÓ DIGITAL

UNA ALTRA ESCOLA

Video de l'escola nova

Una nova escola que vulgui desenvolupar estratègies per millorar els aprenentatges dels nens i nenes? Que faci de l'aprenentatge una passió, una eina de futur i que sigui eficaç? Que tinguin ganes d'anar a l'escola?

Vull començar el meu comentari fent aquestes preguntes extretes del vídeo que acabo de veure. Estic emocionada de veure aquest projecte tan innovador i en el que crec i confio tant. Treballo de mestre en una escola inspirada en la pedagogia de Reggio Emilia, sóc totalment conscient del missatge que aquest vídeo ens vol transmetre.

En aquest comentari explicaré la mirada pedagògica cap a una nova escola en tots els aspectes i com es podrien incloure les TIC en; espai; materials; mestres, alumnes i famílies; propostes.

En primer lloc, podem veure com totes les escoles han dit la paraula espai. Sí, parlem d'espais, un concepte d'aules obertes en les quals els infants es mouen lliurement. El concepte de classe em recorda a un lloc tancat en el qual he d'estar asseguda mirant com un professor explica els seus coneixements. L'escola de Lleida va convertir dos espais en un més gran on cabessin més nens i nenes, amb tres professors i mobiliari flexible. Respecte al mobiliari flexible, es refereix a mobiliari que es pugui moure, posar, treure, girar, donar-li mil voltes per tal de complir amb les necessitats dels infants que volen aprendre. 

En segon lloc, es pot observar com són els materials que utilitzen. A la primera escola que surt gairebé tot és de fusta, les joguines d'un material tan pur proporcionen més imaginació i creativitat. Una joguina sense cap tipus de funció com pot ser un pal de fusta fa que els infants imaginin tot el que pot ser i pot tenir infinites funcions en canvi, una joguina de plàstic té menys propietats i estan dissenyades perquè facin una sola cosa i no deixin volar la imaginació. Però aquests tipus de materials van canviant segons es van fent més grans que ja busquen o tenen altres tipus d'interessos i motivacions, així doncs, el material també s'ha d'anar adaptant a les necessitats i desitjos de cada nen o nena. En aquest moment entren les TiC, amb aquestes eines que son un recurs molt eficaç, es poden plantejar tot tipus de propostes  com l’exemple que hi ha més endavant del vídeo.

En tercer lloc, parlaré dels mestres i també dels nens i nenes. Un dels canvis des del meu punt de vista més difícil ha sigut la mirada del mestre cap a l'infant. Aquesta ja no va dirigida a què l'infant és una cosa buida que s'ha d'omplir amb els nostres coneixements o el rol de director d'orquestra. El paper del mestre s'ha d'entendre com una persona que acompanya i guia a l'infant per tal de complir les seves necessitats d'aprendre però sempre respectant el seu nivell evolutiu. Per respectar això, una de les altres funcions del mestre és observar, perquè només així podrà aprendre i proposar nous reptes que l'infant pugui aconseguir. A més a més, ara aquestes funcions són compartides amb altres mestres que també formen part d'un mateix espai. La relació entre aquests ha de ser mútua, és important establir un mètode de intercanvi d’informació per anar tots a una. A la mesa llar per exemple utilizem la plataforma del Drive, ok pengem tot tipus de documentacions interessants i articles que ens podem ajudar a resoldre conflictes.

Algunes coses que han dit els mestres en aquest vídeo m'han agradat molt i he fet una frase que resumeix el que ha de ser per als educadors la persona que aprèn:

L'alumne és el protagonista principal, el centre del procés del canvi a l'escola nova, són potents i poden fer infinitats de coses perquè aprèn fent i no escoltant.

Les famílies, una de les parts essencials d'aquesta comunitat educativa, han d'estar involucrades pel bon desenvolupament del seu fill o filla. Hem pogut veure al vídeo un exemple que vull destacar perquè m'ha semblat emocionant, el de mares solidàries col·laborant en l'alimentació perquè, com diuen els mestres, ''els nens i nenes han d'estar bé si volem que aprenguin''. Considero que sense l’ajuda de les TIC o xarxes socials que ens posen en contacte amb altres famílies no es podrien aconsseguir aquestes relacions que fan més complementària l’educació.

En quart i últim lloc, m'agradaria donar importància a les innovadores propostes. A la meva escola bressol parlem de propostes en comptes d'activitats, al final el que estem fent és proposant una cosa que provoqui als infants curiositat i ganes de voler descobrir el món que els envolta a través de l'experimentació i el joc, sense obligar als infants a què s'apropin. Una de les propostes que es fan al vídeo és la del fang, es deixa volar la imaginació de l'infant i que faci el que vulgui amb aquest material. A poc a poc, anirà aprenent que és un material tou que el pot modelar com vulgui i que després s'assecarà i es posarà dur (això és un exemple de les infinites coses que poden aprendre). Després, al vídeo, veiem a les educadores comentant el que aquests han fet amb el fang, totes les imatges i tot el que diuen són documentacions que serveixen als mestres per replantejar materials i per l'actuació d'ells mateixos. En aquest cas les TIC están fent una funció molt important que és la de captar-ho tot. Amb una càmera de fotos es poden tenir moments de que fan els infants i això ens dona la possibilitat de poder parlar amb altres mestres de lo que están passant  a l’espai i com podem actuar i quines noves propostes plantejar.

Quan es fan més grans, aquest joc espontani canvia i passem a activitats en les quals es participa de manera més col·lectiva i es treballa per projectes. L'escola que s'encarregava de fer una campanya de donació de sang va portar a terme les competències del curs amb aquest projecte. A l'escola Mont Petit havien d'inventar objectes útils per la vida quotidiana en anglès. Així aprenen l'anglès amb una activitat motivadora o repte que han d'aconseguir. D'aquesta manera l'aprenentatge té un sentit perquè es demanen coses reals i amb significació. Utilitzen les TIC per fer els reptes proposats i adquireixen un coneixement moderat de com fer servir les eines. 

Per acabar i concloure amb aquest comentari, pensó que és indiscutible que les TIC son un paper essencial en l’educació i que encara que surti una nova estratègia educativa, aquestes son necessàries sobretot  a partir dels 3 anys que és quan començen a tenir més domini de la pinça fina pel teclat o el ratolí. El bon us de les TIC ens permetrà millor  comunicació amb tot l’equip educatiu, així doncs el desenvolupament del nen o nena serà més efectiu . Un altre punt a favor es que els infants coneguin les TIC i facin un bon ús i de manera moderada perquè no estiguin tot el dia enganxats davant d’una pantalla.

Video sexualitat

Polèmica que ha generat la suposta exhibició de un video d'educació sexual a nens i nenes de l'escola Nahuelhuta de la comuna de San Pedro de la Paz, a la regió del Biobío.

El video animat ''El descubrimiento del amor'' apareix una àvia explicant a els seus nets que es fer l'amorr i com es realitza l'acte sexual.

Per això, dos personatges extraterrestres vers de sexe masculí i femení van mostrant els pasos previs a una relació secual i que succeeix després d'aquesta.