És un terme que engloba a totes les paràlisis no progressives degudes a una lesió cerebral permanent
produïda abans, durant o després del naixement. Entre 0,1 i 0,2% dels
xiquets pateixen alguna forma de paràlisi cerebral; en el cas de bebès prematurs o
de baix pes, aquesta xifra augmenta a l'1%. La causa específica de la
major part dels casos de paràlisi cerebral és desconeguda. La lesió
cerebral pot produir-se abans, durant o al poc de temps del naixement.
Els factors prenatals que s'han relacionat són les infeccions maternes
(sobretot la rubèola), la radiació, l'anòxia (dèficit d'oxigen), la toxèmia i la diabetis materna.
Les causes implicades en el moment del naixement són els parts
traumàtics, l'anòxia, els parts prematurs i els parts múltiples (en
aquest cas és el bebè nascut en últim lloc el que té més risc). El grup
de causes postnatals inclou les infeccions i els tumors cerebrals, els
traumatismes cranials, l'anòxia i les lesions vasculars cerebrals.
Tipologia de paràlisi cerebral:
La paràlisi cerebral s'ha dividit en quatre categories principals: espàstica, atetósica, atàxica i les formes mixtes.
En la paràlisi cerebral espàstica,
els músculs estan paralitzats i rígids; és la forma més freqüent, ja
que suposa el 70% dels casos. L'hemiplegia, que afecta ambdues
extremitats d'un costat, i la diplegia, que afecta les quatre
extremitats però en major grau a les cames, són manifestacions
freqüents. Els xiquets amb afectació lleu poden tenir una limitació
només en certes activitats, com la carrera.
La paràlisi atetòsica representa
el 20% del total dels pacients amb paràlisi cerebral. Es caracteritza
per moviments lents involuntaris de les extremitats o del tronc i
l'arrel dels membres. Poden aparèixer també moviments violents semblants
a què s'observen en pacients amb corea. Aquests dos tipus de moviments s'accentuen en situacions de tensió emocional i poden desaparèixer durant el son.
La paràlisi cerebral atàxica és poc freqüent (el 10% dels casos), i es caracteritza per debilitat i alteracions de l'equilibri i de la coordinació.
Les formes mixtes són freqüents i combinen aspectes de les anteriors. També són possibles alteracions de la visió, crisis convulsives i retard mental.
Simptomes:
Una persona amb paràlisi cerebral pot tenir, en major o menor intensitat, algun o la majoria dels següents símptomes:
Discapacitat intel·lectual: en
el 50% dels casos. Generalment associat a discordança verb-espacial. En
el 39% dels casos la discapacitat intel·lectual és de nivell sever.
Crisis epilèptiques: en
un 25-30% dels casos, associat sobretot a Hemiplegies o Tetraplegies
severes, produint-se crisis generalitzades o parcials, impossibles de
predir, i amb diferents intensitats. Poden començar a aparèixer tant en
la infància com en la vida adulta, però en qualsevol cas es poden
controlar amb medicació.
Trastorn de la visió i la motilitat ocular: dèficit
visual per atròfia òptica, ceguesa d'origen central, hemianòpsia
homònima (hemiplegia), pèrdua de visió binocular, estrabisme, defectes
de refracció o
nistagmes. De tots ells, el més comú és l'estrabisme (50% dels casos),
que pot ser corregit amb ulleres o, en els casos més greus, amb una
operació. Els problemes d'ulls més seriosos no abunden. Algunes persones
poden tenir un defecte cortical, per la qual la part del cervell
responsable de processar i interpretar les imatges no funciona
correctament.
Trastorns de l'audició: Es
donen en un 10-15% de les persones amb paràlisis cerebral severa,
encara que el percentatge està baixant ostensiblement gràcies a la
prevenció de la incompatibilitat fetus-materna.
