Yo soy Malala

Cuando los talibanes tomaron el control del valle de Swat en Pakistán, una niña alzó su voz. Malala Yousafzai se negó a ser silenciada y luchó por su derecho a la educación. El martes 9 de octubre de 2012, con quince años de edad, estuvo a punto de pagar el gesto con su vida. Le dispararon en la cabeza a quemarropa mientras volvía a casa de la escuela en autobús, y pocos pensaron que fuera a sobrevivir. Sin embargo, la milagrosa recuperación de Malala la ha llevado en un extraordinario periplo desde un remoto valle en el norte de Pakistán hasta las Naciones Unidas en Nueva York. A los dieciséis años se ha convertido en un símbolo global de la protesta pacífica, y es la nominada más joven de la historia para el Premio Nobel de la Paz. "Yo soy Malala" es el excepcional relato de una familia desterrada por el terrorismo global, de la lucha por la educación de las niñas, de un padre que, él mismo propietario de una escuela, apoyó a su hija y la alentó a escribir y a ir al colegio, y de unos padres valientes que quieren a su hija por encima de todo en una sociedad que privilegia a los hijos varones. "Yo soy Malala" nos hace creer en el poder de la voz de una persona para cambiar el mundo.

El món groc és un món fantàstic que vull compartir amb tu, és el món dels descobriments que vaig fer durant els deu anys que vaig estar malalt de càncer. És curiós, però la força, la vitalitat i les troballes que fas quan estàs malalt serveixen també per quan estàs bo, en el dia a dia.
Aquest llibre et farà conèixer i entrar en aquest món especial i diferent, però sobretot et farà descobrir els «grocs»: el nou esglaó de l'amistat, les persones que no són ni els amants ni els amics, aquella gent que s'encreua a la teva vida i que amb una sola conversa pot arribar a fer-la canviar. No t'avanço res més, hauràs de llegir el llibre per poder començar a trobar els teus «grocs». Potser un d'ells sigui jo...
El món groc parla de com és de senzill creure en els somnis perquè es facin realitat. I és que creure i crear només són a molt poques lletres de distància.
A què esperes per saber qui són els teus «grocs», la nova manera de veure l'amistat!
Albert Espinosa

Llibre d'Antoni Gaudí

Antoni Gaudí (1852-1926) es uno de los arquitectos españoles con más proyección internacional. Nacido en Reus, se graduó en Barcelona en 1878. Su fama se sustenta tanto en la audacia del diseño de sus edificios, mobiliario y decoración -a medio camino entre lo tradicional, la artesanía y la más resuelta novedad-, como en la originalidad de sus soluciones técnicas, de gran brillantez y eficacia constructiva.

El mundo azul

El caos es lo que te hace diferente. Lo que la gente no entiende de ti o lo que desea que cambies. Pero el caos es parte de uno, por ello, cuando alguien no te entienda dile: «Ama mi caos» El mundo azul es la nueva novela de Albert Espinosa; una historia que enlaza con El mundo amarillo y Pulseras rojas y con la que se cierra una trilogía de colores que hablan de vida, de lucha y de muerte. Espinosa nos introduce en una narración de aventuras y emociones sobre un grupo de jóvenes que se enfrentan a un gran reto: rebelarse contra un mundo que trata de ordenar su caos.

Quiet

Quiet cobreix set anys en la vida del nostre fill Lluís Serra Pablo, àlies Llullu, que va néixer amb una greu encefalopatia que la ciència neurològica encara no ha estat capaç de definir. El Lluís és el nostre segon fill. Té unes necessitats una mica peculiars, però això només signi fica que estem més pendents de la seva fragilitat. A Quiet, he buscat una forma narrativa d’explicar l’ambivalent estat emocional que provoca tenir un fill que no progressa adequadament. Un estat sovint exposat als fiblons del dolor, però en el que predomina la joia i un cert  embadaliment. M’ha semblat que la millor manera de fer-ho era rescatar escenes concretes fixades en la memòria i posar-les en moviment. Records refulgents. I he pretès, alhora, compondre un mirall. Dorian Gray va vendre l’ànima al diable per poder ser, més que immortal, invariable, mentre els estralls del temps anaven canviant l’aspecte del retrat invisible que havia amagat al soterrani. Aquí el procés s’inverteix. Tots els que ens mirem una mica a fons en aquest mirall envellim d’una manera diferent. Si Dorian Gray hagués conegut un llullu no s’hauria conformat mai de la vida amb la invariabilitat dels presumptes immortals. Hauria après a mirar en comptes de voler ser mirat. A envellir. Molt probablement no hauria volgut ser retratat, sinó retrat.

Seguirem vivint

Marxa, Gina, no tinguis por, t'estimem.

Et donem les gràcies per tot el que ens has donat i hem après.

Has estat inspiració i mestra.

Gina, bonica perdona'm si alguna vegada no he estat a l'altura de la situació. I perdona aquells que no t'han descobert a causa de la por a la diferència, a la malaltia o al dolor.

Tu m'has ensenyat a no tenir por, a entendre què és important la vida: l'amor en m'ajúscules.

Vés, Gina no tinguis por, no veus la llum de les ànimes?

Seràs lliure d'aquest cos tan bonic que t'ha empresonat.

Canta, balla, salta, juga, perquè per fi seràs lliure per fer-ho.

No tinguis por, allà trobaràs gent bona que t'espera feliços.

Vés, bonica, vés,filla,seguirem endevant, t'ho prometo,honorarem la teva memòria, ens deixes un llegat inmoral d'ontze anys de vida.

Vés,nineta dolça, vés,Gina, no tinguis por.

Jo ja no tinc por i et puc acompanyar i mirar la mort de cara i acceptar-la com una celebració de la vida. Gràcies! Això també t'ho dec a tu.

Deixa't anar, bonica, jo t'acompanyaré, ara ja puc...

Gràcies per totes les persones de cor generós que ens has aportat.

Ja queda menys, filla, no pateixis, no pateixis més. Som al teu costat, hi serem sempre. Tu seràs al nostre cor, a les meves mans, amb el teu perfum de nina de porcellana.

Els teus germans t'abracen, et diuen adéu. També ho saben fer.

Desfilen família i amics del cor i et diuen adéu; com l'avi que et volia curar - la seva primera néta - i ha hagut d'accpetar que et mories.

Itu dubtes de si marxar o no perquè també ha estat bonica la vida, i cada minut de la teva vida ha valgut la pena, fins al darrer. 

Però ja no et queda energia, ho se filla, ho sé, i ho sento ne l'ànima. Aquesta vegada no et puc demanar que et quedis, no jo puc fer. T'he de deixar marxar.

Vaig prometre un dia - ja fa temps - que respectaria la reva decisió i que no t'imposaria una vida sense sentir ni conciència. I ara, per fi, puc respectar la meva promesa. Vés Gina. Adéu.

El Petit Príncep

Per Mimi:

FRASES ESPECIALS ...I ESSENCIALS

1. Els nens han de ser molt indulgents amb les persones grans

2. T’has d’obligar regularment a arrencar els baobabs així que els distingeixes dels rosers

3. No és important la guerra dels bens i les flors??

4. És tan misteriós el país de les llàgrimes!

5. L’hauria hagut de jutjar pels actes i no per les paraules

6. Mira de ser feliç

7. L’autoritat reposa, en primer lloc , sobre la raó.

8. A cadascú se li ha d’exigir el que cadascú pot oferir

9. És molt més difícil jutjar-se a un mateix que jutjar els altres

10. Bec per oblidar la vergonya de beure

1. Els vanitosos només senten les alabances

2. Sóc una persona seriosa, jo: no tinc temps de somiar!

3. Cada any el planeta gira més i més de pressa i la consigna no ha canviat

4. Nosaltres escrivim coses eternes

5. Entre els homes també t´hi trobes sol

6. Els homes no tenen imaginació: repeteixen el que els dius

7. Si em domestiques, ens necessitarem l’un a l’altre. Per mi seràs únic al mon

8. Només es coneixen les coses que es domestiquen

9. Només s´hi veu be amb el cor: l’essencial és invisible als ulls

10. És el temps que has perdut amb la rosa, la que la fa tan important

REFLEXIONS:

En aquest llibre, l’autor ens dóna la seua visió sobre les estúpides idees que tenen els humans, i la simple, però vertadera intel·ligència dels xiquets. Ens parla que, quan les persones ens fem majors, perdem aquella alegria que ens fa viure, aquella ànsia, per saber i aprendre més coses, però que quan eres xiquets, estàs ple de preguntes sense resposta, com, perquè el cel és blau? Perquè les coses tenen la forma que tenen? Perquè quan plorem ens cau aigua pels ulls? Perquè...? Perquè...? Tot és un perquè, res te sentit, i volem saber-ho tot, conéixer coses noves. I això és el que aquest llibre vol “criticar”.

El Petit Príncep que viu a un petit planeta, l'asteroide B612, no ha eixit mai del seu planeta. Allí dins te tres volcans, on el príncep, dia a dia treballa en ells, perquè són les coses que ha de fer. A més hi ha una rosa, on el príncep, demostra tot el que sent, tot l’amor que té dins. A pesar d’haver-hi més, eixa flor és única. A més estan els Baobabs, uns arbres, que el petit Príncep ha de quitar, per què no fiquen les arrels, ja que podrien trencar el seu planeta. Els Baobabs, representen tot el fet roí, tot el que fa mal. I que dona una responsabilitat al Príncep, perquè es mantinga, en peu el seu planeta.
Un dia el petit príncep decideix anar-se’n del seu planeta, i visitar altres. En aquests nous planetes coneix a molta gent, un rei, un vanitós, un borratxo, un home de negocis, un fanaler, i un geògraf, tots aquests, demostren al petit príncep, que de major, es perd moltes coses. Ningú li agrada, mes que el seu, però el geògraf, li recomana que vaja a la Terra, on acaba coneixent una serp, una rabosa, i un aviador.

Quan el petit príncep i l'aviador es comencen a conéixer, el xiquet li demana que dibuixe un corder, però aquest home que de petit havia sentit que no encaixava en la societat, per un dibuix que va fer i que cap entenia, va dubtar a l’hora de fer-lo. Però en comptes de dibuixar un corder, va dibuixar una boa, amb un elefant dins. El príncep ho va reconéixer de seguida i li va dir que ell volia un corder, no això. I l’aviador ho va intentar, una vegada darrere d’altra, fins que va dibuixar una caixa i li va dir al petit príncep que el corder estava dins. Aleshores el petit príncep es va quedar satisfet, ja que ell sí que veia el corder.
La caixa, ens diu que l’aviador estava tan fart, i frustrat, per no saber fer aquell dibuix, que la va fer, com a últim recurs. Parlant-nos de la imaginació que tenen els xiquets, i que est perduda, en l’edat avançada.
La rabosa, li ensenya el vertader significat de l’amistat, i l’amor, fent ús de la rosa. Amb què li diu, que per a ell, la seua rosa és única i especial, ja que és la que ell ama. I la serp és la clau per a tornar al seu planeta, amb tan sols un mos.
La història finalitza amb la mossegada, de la serp al príncep, perquè torne al seu planeta. Amb un comiat una mica trist amb l’aviador, que li havia agafat estima.

Aquest llibre, s’ha de llegir amb consciència, i pensant que el que està escrit té un sentit. El sentit de parlar-nos de la societat, de les persones, de la seua innocència, i de la importància que té un xiquet, ja que tots ho hem sigut, i quan arribem a la maduresa, ens tornem més refractaris i menys receptius, amb les noves coses. A mes es recalca “L’ACTITUD FILOSÒFICA” del petit príncep, que es passa tot el viatge fent-se preguntes, sense comprendre el perquè de les coses. Si ho traslladem a la vida reial, té tota la raó, i crec que tots els xiquets, i xiquetes menuts, adopten aquesta actitud, i fan filosofia.