ALFABETITZACIÓ DIGITAL

UNA ALTRA ESCOLA

Video de l'escola nova

Una nova escola que vulgui desenvolupar estratègies per millorar els aprenentatges dels nens i nenes? Que faci de l'aprenentatge una passió, una eina de futur i que sigui eficaç? Que tinguin ganes d'anar a l'escola?

Vull començar el meu comentari fent aquestes preguntes extretes del vídeo que acabo de veure. Estic emocionada de veure aquest projecte tan innovador i en el que crec i confio tant. Treballo de mestre en una escola inspirada en la pedagogia de Reggio Emilia, sóc totalment conscient del missatge que aquest vídeo ens vol transmetre.

En aquest comentari explicaré la mirada pedagògica cap a una nova escola en tots els aspectes i com es podrien incloure les TIC en; espai; materials; mestres, alumnes i famílies; propostes.

En primer lloc, podem veure com totes les escoles han dit la paraula espai. Sí, parlem d'espais, un concepte d'aules obertes en les quals els infants es mouen lliurement. El concepte de classe em recorda a un lloc tancat en el qual he d'estar asseguda mirant com un professor explica els seus coneixements. L'escola de Lleida va convertir dos espais en un més gran on cabessin més nens i nenes, amb tres professors i mobiliari flexible. Respecte al mobiliari flexible, es refereix a mobiliari que es pugui moure, posar, treure, girar, donar-li mil voltes per tal de complir amb les necessitats dels infants que volen aprendre. 

En segon lloc, es pot observar com són els materials que utilitzen. A la primera escola que surt gairebé tot és de fusta, les joguines d'un material tan pur proporcionen més imaginació i creativitat. Una joguina sense cap tipus de funció com pot ser un pal de fusta fa que els infants imaginin tot el que pot ser i pot tenir infinites funcions en canvi, una joguina de plàstic té menys propietats i estan dissenyades perquè facin una sola cosa i no deixin volar la imaginació. Però aquests tipus de materials van canviant segons es van fent més grans que ja busquen o tenen altres tipus d'interessos i motivacions, així doncs, el material també s'ha d'anar adaptant a les necessitats i desitjos de cada nen o nena. En aquest moment entren les TiC, amb aquestes eines que son un recurs molt eficaç, es poden plantejar tot tipus de propostes  com l’exemple que hi ha més endavant del vídeo.

En tercer lloc, parlaré dels mestres i també dels nens i nenes. Un dels canvis des del meu punt de vista més difícil ha sigut la mirada del mestre cap a l'infant. Aquesta ja no va dirigida a què l'infant és una cosa buida que s'ha d'omplir amb els nostres coneixements o el rol de director d'orquestra. El paper del mestre s'ha d'entendre com una persona que acompanya i guia a l'infant per tal de complir les seves necessitats d'aprendre però sempre respectant el seu nivell evolutiu. Per respectar això, una de les altres funcions del mestre és observar, perquè només així podrà aprendre i proposar nous reptes que l'infant pugui aconseguir. A més a més, ara aquestes funcions són compartides amb altres mestres que també formen part d'un mateix espai. La relació entre aquests ha de ser mútua, és important establir un mètode de intercanvi d’informació per anar tots a una. A la mesa llar per exemple utilizem la plataforma del Drive, ok pengem tot tipus de documentacions interessants i articles que ens podem ajudar a resoldre conflictes.

Algunes coses que han dit els mestres en aquest vídeo m'han agradat molt i he fet una frase que resumeix el que ha de ser per als educadors la persona que aprèn:

L'alumne és el protagonista principal, el centre del procés del canvi a l'escola nova, són potents i poden fer infinitats de coses perquè aprèn fent i no escoltant.

Les famílies, una de les parts essencials d'aquesta comunitat educativa, han d'estar involucrades pel bon desenvolupament del seu fill o filla. Hem pogut veure al vídeo un exemple que vull destacar perquè m'ha semblat emocionant, el de mares solidàries col·laborant en l'alimentació perquè, com diuen els mestres, ''els nens i nenes han d'estar bé si volem que aprenguin''. Considero que sense l’ajuda de les TIC o xarxes socials que ens posen en contacte amb altres famílies no es podrien aconsseguir aquestes relacions que fan més complementària l’educació.

En quart i últim lloc, m'agradaria donar importància a les innovadores propostes. A la meva escola bressol parlem de propostes en comptes d'activitats, al final el que estem fent és proposant una cosa que provoqui als infants curiositat i ganes de voler descobrir el món que els envolta a través de l'experimentació i el joc, sense obligar als infants a què s'apropin. Una de les propostes que es fan al vídeo és la del fang, es deixa volar la imaginació de l'infant i que faci el que vulgui amb aquest material. A poc a poc, anirà aprenent que és un material tou que el pot modelar com vulgui i que després s'assecarà i es posarà dur (això és un exemple de les infinites coses que poden aprendre). Després, al vídeo, veiem a les educadores comentant el que aquests han fet amb el fang, totes les imatges i tot el que diuen són documentacions que serveixen als mestres per replantejar materials i per l'actuació d'ells mateixos. En aquest cas les TIC están fent una funció molt important que és la de captar-ho tot. Amb una càmera de fotos es poden tenir moments de que fan els infants i això ens dona la possibilitat de poder parlar amb altres mestres de lo que están passant  a l’espai i com podem actuar i quines noves propostes plantejar.

Quan es fan més grans, aquest joc espontani canvia i passem a activitats en les quals es participa de manera més col·lectiva i es treballa per projectes. L'escola que s'encarregava de fer una campanya de donació de sang va portar a terme les competències del curs amb aquest projecte. A l'escola Mont Petit havien d'inventar objectes útils per la vida quotidiana en anglès. Així aprenen l'anglès amb una activitat motivadora o repte que han d'aconseguir. D'aquesta manera l'aprenentatge té un sentit perquè es demanen coses reals i amb significació. Utilitzen les TIC per fer els reptes proposats i adquireixen un coneixement moderat de com fer servir les eines. 

Per acabar i concloure amb aquest comentari, pensó que és indiscutible que les TIC son un paper essencial en l’educació i que encara que surti una nova estratègia educativa, aquestes son necessàries sobretot  a partir dels 3 anys que és quan començen a tenir més domini de la pinça fina pel teclat o el ratolí. El bon us de les TIC ens permetrà millor  comunicació amb tot l’equip educatiu, així doncs el desenvolupament del nen o nena serà més efectiu . Un altre punt a favor es que els infants coneguin les TIC i facin un bon ús i de manera moderada perquè no estiguin tot el dia enganxats davant d’una pantalla.